Fem una pinzellada dels carrers, passejos i avingudes que integren el barri de Sant Domènec, a partir del detall del nomenclàtor disponible a la web municipal.

Els noms estan ordenats alfabèticament.

Carrer d’Abella

Comença al passeig de Sant Magí i acaba al carrer dels Mestres. Forma part del projecte d’urbanització dels carrers adjacents al passeig de Sant Magí, de 1918, promogut pels propietaris de can Mates i de can Xandrí, amb disseny de l’arquitecte Eduard Mª Balcells.

Sembla, però, que la seva obertura data de 1920 i la primera llicència d’obres de l’any 1925, és la casa de Ramon Amat. A partir de la dècada de 1980 adquireix la fisonomia actual amb la substitució de torres i solars buits per blocs de pisos. Cal destacar la casa situada en els números 28-30, antiga casa d’estiueig i cap de setmana d’estètica noucentista.

Carrer d’Amat

Comença a la plaça de Rafael Casanova i acaba al carrer d’Estapé. Sembla que l’obertura del carrer es va produir en la dècada de 1920, com a conseqüència d’haver-se demanat una llicència d’obra, el 1925, per una casa d’estiueig de Ramon Amat, el cognom del qual serviria per designar el carrer.

Carrer d’ Auladell

Comença a l’avinguda de Rius i Taulet i acaba al carrer de Caldes de Montbui. El 1925 es realitza un projecte d’urbanització promogut per Rufí Auladell i Pere Sallés, amb disseny de l’arquitecte Josep Mª Miró. La primera llicència d’obres de 1928.

Carrer Bellaterra

Comença a l’avinguda de Rius i Taulet i acaba al carrer Abella / carrer Estapé. El carrer comença a configurar-se en els anys quaranta del segle XX, paral·lel a la via del ferrocarril a Sabadell, tot i que sols donava sortida als darreres de les cases del carrer Abella. Als anys setanta i al costat de l’avinguda Rius i Taulet es construeixen els dos únics blocs de pisos amb accés per dit carrer. La primera llicència d’obres 1942. Bona part del carrer es troba pendent d’urbanització.

Carrer de Caldes de Montbui

Comença en un cul-de-sac i acaba al carrer de Víctor Català. Carrer de recent creació paral·lel a la via del ferrocarril a Sabadell, tot i que forma part del Projecte d’urbanització de 1925, promogut per Rufí Auladell i Pere Sallés, amb disseny de l’arquitecte Josep Mª Miró.

Camí de Can Vernet

Comença a l’avinguda de Rius i Taulet i acaba al carrer d’Estapé. Cal suposar que el carrer segueix l’inici del camí que portava a dita masia, partint de la carretera de Rubí, tot i que la seva posterior prolongació l’allunya de l’indret on es trobava la casa. Es forma en la dècada de 1950 quan s’hi construeixen una sèrie de torres d’estiueig, amb el temps esdevingudes de primera residència. El carrer adopta el nom precedent del camí. En la dècada de 1980 s’hi basteixen algunes cases en filera. La primera llicència d’obres és de 1959.

Can Vernet era una antiga masia, avui desapareguda, situada prop de la via del ferrocarril a Sabadell, a l’alçada de l’aqüeducte medieval que pren el seu nom. Està documentada en el capbreu de 1662. Fins a finals de la dècada dels setanta encara es conservaren algunes parets de l’antic habitatge.

Passeig de la Creu

Comença al passeig de Sant Magí i acaba al carrer de Bellaterra. El camí segueix un antic traçat romà vers el riu Llobregat que subsistí fins l’obertura del carrer. Seria la prolongació del carrer de Sant Domènec. L’any 1913 la família Mates projecta aquest vial en terrenys de la seva propietat, fins entregar a la carretera de Rubí, obertura que es materialitza el 1916 i es planten 120 arbres per ombrar-lo. Prop de la Creu i de la confluència amb la carretera s’instal·la una petita font.

L’any 1921 el traçat del ferrocarril a Sabadell talla el carrer i el que obliga a construir un pont perquè la carretera de Rubí passi per sobre la via fèrria. L’any següent l’Ajuntament eleva una queixa al governador civil perquè la companyia del ferrocarril no ha bastit un segon pont que havia de donar continuïtat al carrer i que mai no es farà per la seva immediatesa a l’anterior.

L’any 1932 s’inaugura el Grup Escolar, avui Escola Joan Maragall, que hi té la façana principal. L’any 1933 s’acorda que el futur passeig tingui 14m d’ample. El nom de La creu -de can Mates o de Sant Domènec- correspon al símbol situat al camí de la vila en direcció a ponent. Pel que sembla, originalment la creu estava situada on avui es troba la capella de Sant Domènec. A finals del segle XVII, la família Mates, possessors de l’indret, decidiren construir-hi la citada capella i procediren a traslladar-la més a prop de la població, a l’indret de les eres, que també era de la seva propietat. La creu, doncs, va romandre en el nou emplaçament del que avui seria, aproximadament, la cruïlla del carrer Montseny amb el passeig de la Creu, fins la guerra civil de 1936, en què fou desmuntada. En la postguerra, monsenyor Antoni Griera manà reconstruir-la dins l’antic hort de l’abat, al recinte murat del monestir.

Carrer de l’Ermita

Comença a l’avinguda de Graells i acaba a l’avinguda de Rius i Taulet. És un petit carreró que enllaça l’avinguda Rius i Taulet amb la de Graells per la part posterior a la capella. No té cap adreça postal ni fiscal, com tampoc edificacions laterals. Històricament ha estat una camí polsós emprat com aparcament de camions. El 2007 i amb motiu de la reconstrucció de la capella ha estat arranjat. El nom de carrer de l’ermita apareix citat per primera vegada en una llicència de 1991. Dona accés a l’espai del Mercantic.

Carrer de les Escoles

Comença al passeig de Sant Magí i acaba a la plaça de Rafael Casanova. El carrer s’obre com a conseqüència de la construcció de l’escola, a finals de la dècada de 1920. Es dona la circumstància que durant molt temps no va tenir adreces postals, ni fiscals, ja que hi donen els darreres de les cases de l’avinguda Rius i Taulet i les del Passeig de la Creu. En la dècada de 1980 es bastí l’únic bloc d’habitatges que hi té entrada. Actualment és una carrer de circulació pacificada. El nom es deu al fet que delimita la part de ponent dels Col·legis Nous, el primer grup escolar públic edificat a la vila, el Grupo Escolar Marqués de Estella en homenatge al invicto general Primo de Rivera.

L’edifici estava pressupostat en 240.428,47 pessetes i ocupa un terreny de 4.710,86m2. Com que l’Ajuntament no tenia recursos financers, es va resoldre fer un emprèstit al Banc de Crèdit Local, a retornar en 50 anys. Aquesta fou una decisió molt polèmica i controvertida, ja que hipotecava la hisenda municipal durant una pila d’anys. La caiguda del dictador va fer que l’escola fos acabada en temps de la República i inaugurada solemnement per Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, el dia 22 de juny de 1932, reben el nom de Grup Escolar sense cap dedicació específica.

Molt anys després serà batejada en record de l’almirall Carrero Blanco, primer ministre del govern franquista assassinat per ETA. En arribar la democràcia, es canviarà el nom pel del poeta Joan Maragall.

Carrer Estapé

Comença al passeig de Sant Magí i acaba al carrer d’Alfons d’Aragó. El 1923 Pere Estapé presenta un projecte d’eixample que inclou el carrer que porta el seu cognom, el de la Mina i el camí de Volpelleres, amb disseny de l’arquitecte municipal Enric Mora. La primera llicència d’obres és de l’any 1925, i correspon a la casa de Francesca Morera, amb darreres al carrer de La Mina. S’inicia amb voluntat de construir-hi cases de rengle, però en la dècada de 1950 i 60 comencen a bastir-se torretes aïllades amb funcions d’estiueig i cap de setmana, que amb els anys es consolidaran com a primeres residències.

A partir e 1980 es tornen a les cases de rengle. El carrer acabava a la via del ferrocarril, però s’ha perllongat paral·lel a ella fins entroncar amb la ronda Nord, al límit entre els barris de Coll Favà i Volpelleres.

La primera llicència d’obres és de 1924.

Avinguda Graells

Comença a l’avinguda de Rius i Taulet i acaba a l’Avinguda de la Clota. L’antic camí de Graells coincideix amb el camí dels monjos que unia els monestirs de Sant Llorenç del Munt amb el de Sant Cugat. La seva transformació en carrer s’inicia, bàsicament, en la dècada de 1920 i es potencia en la de 1960, quan comencen a instal·lar-se alguns tallers i petites indústries a la seva vora.

Carrer d’Igualada

Comença a l’avinguda de Graells i acaba al carrer de Reus. Es forma en els anys 40-50 del segle XX, fonamentalment amb cases aïllades d’estiueig i cap de setmana que el temps reconverteix en primeres residències. Als anys noranta s’hi basteixen cases de rengle. El 1925 es realitza un projecte d’urbanització promogut per Rufí Auladell i Pere Sallés, amb disseny de l’arquitecte Josep Mª Miró. Sembla que en alguna temporada va rebre, també, el nom de carrer de Tremp i carrer de Breda segons el tram. Primera llicència d’obres de 1956.

Carrer de Manuel de Pedrolo

Es troba a cavall de la zona de Coll Favà i del barri de Sant Domènec. Comença al carrer de Sant Juli i acaba a l’avinguda de Volpelleres. El carrer és el resultat de la prolongació del carrer de Santa Clara en «L». En sessió de la Comissió del Nomenclàtor de 14 de març de 2005, es decideix que el nou carrer porti el nom de l’escriptor Manuel de Pedrolo, atès el seu veïnatge amb Coll Favà, sector dedicat als escriptors.

Carrer dels Mestres

Comença al carrer d’Abella i acaba al carrer dels Mestres. El carrer va obrir-se parcialment en la dècada de 1960, quan s’hi construí la primera casa. A mitjans dels setanta, s’inicia l’altre extrem, tocant el carrer de la Mina, on es basteix un bloc de pisos. Després es realitza la unió i s’alcen un seguit de cases en filera que han acabat de configurar-lo. El PGM de 1976 projectava un carrer que havia d’unir els barris de Coll Favà i Parc Central amb un port sobre la riera de Volpelleres i un altre sobre el ferrocarril a Sabadell. Malgrat segueixi existint en el planejament urbanístic, tot fa preveure que mai es portarà a terme.

Posteriorment s’hi va construir l’escola bressol Gargot. La primera llicència d’obres 1974.

Carrer de la Mina

Es troba a cavall de la zona de Sant Cugat centre i del barri de Sant Domènec. Comença al carrer d’Abat Armengol i acaba al carrer d’Estapé. Forma part d’un projecte d’urbanització promogut per Pere Estapé, l’any 1923, i que inclou els carrers de La Mina, d’Estapé i el camí de Volpelleres, sota direcció de l’arquitecte municipal Enric Mora.

Fins a la dècada de 1980 va existir-hi l’empresa «Alexander» que fabricava rajola vermella fina, i que amb les seves basses i forns li donaven una fisonomia especial. Sembla ser que durant els primers anys del Monestir, els monjos es proveïen d’aigua d’un pou que existia dins el jardí de l’actual claustre. La seva construcció i la voluntat de situar-hi un sortidor central per a rentamans va obligar a cercar un cabal d’aigua constant i amb suficient força per actuar de brollador. La solució fou la construcció d’una mina que té el seu origen en el paratge anomenat «la mare de la font». Es tracta d’una conducció subterrània de forma rectangular i coberta per una volta de mig punt, que, amb un recorregut de prop de 3 quilòmetres, portava aigua fins la cisterna del Monestir, des d’on és distribuïa a la font dels monjos, la cuina de l’abat i el sortidor del claustre.

La major alçada de la cisterna i un sistema de vas comunicant permetia el brollador. Abans d’arribar-hi, ja se n’havien beneficiat l’Hospital de la Pia Almoina i la casa del paborde major. La conducció travessa el torrent de Volpelleres a l’alçada del desaparegut Can Vernet per mitjà d’un aqüeducte gòtic i segueix un traçat paral·lel al carrer avui anomenat de la Mina, però una desena de metres més al sud, per sota de les actuals cases. Després travessa la plaça de Pep Ventura per dirigir-se al Monestir. Fins 1913 fou l’únic subministrament d’aigua amb que comptava la vila. Amb l’exclaustració dels monjos i la desamortització del Monestir, l’Ajuntament va reclamar la seva propietat a l’Estat, que li fou concedida, i es va fer una font pública al centre de la Plaça d’Octavià.

Carrer Montseny

El nom de carrer descriu el massís muntanyós de la serralada prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona, que s’albira clarament des d’aquesta via.

Carrer de Rafael de Casanovas

Es troba entre l’avinguda de Rius i Taulet, el passeig de la Creu i el carrer d’Amat. La plaça es configura en la dècada de 1940, reben el nom de «Plaza de los Caídos» com homenatge als morts dels bàndol franquista en la guerra civil espanyola. S’hi instal·là una creu de fusta commemorativa a la qual l’alcalde Lletjós, en plena transició, hi afegeix una font rematada amb l’escut de l’exèrcit, obra de l’escultor Ramon Millet. El citat escut va sofrir diversos atemptats.

El primer Ajuntament democràtic la rebateja amb el nom actual en motiu de la primera celebració oficial del dia 11 de de setembre, l’any 1979. Anys després es remodelarà la plaça retirant-se els símbols franquistes. L’any 2005 es va instal·lar un nou monument commemoratiu per recordar els fets de l’11 de setembre de 1714, obra de l’escultor Antoni Rosselló.

Carrer Reus

Situat en ambdós costats de l’avinguda de Rius i Taulet, entre la línia del ferrocarril a Sabadell i la carretera de Vallvidrera. L’any 1925 es va realitzar un projecte d’urbanització promogut per Rufí Auladell i Pere Sallés, amb disseny de l’arquitecte Josep Mª Miró. Destaca la casa situada en el número 9, exemple dels primers habitatges. La primera llicència d’obres és de 1950, però hi havia cases abans de la guerra civil.

Carrer de Sant Juli

Es troba a cavall de la zona de Coll Favà i el barri de Sant Domènec. Comença al carrer de la Mina i acaba al Carrer de Carrasco i Formiguera.

Passeig de Sant Magí

Comença a l’avinguda de Rius i Taulet i acaba al carrer de la Mina. Forma del part del projecte d’urbanització promogut l’any 1918 per Maria Julià i Aymerich, amb disseny de l’arquitecte Eduard Maria Balcells. En un primer moment només es va obrir entre el carrer de Sant Domènec i el de Sant Martí. La prolongació entre Sant Domènec i avinguda de Rius i Taulet va merèixer un projecte especial de l’arquitecte Salvador Sallés, l’any 1928, degut al desnivell del lloc.

Carrer de Sant Pere

Es un carrer molt curt, continuïtat del carrer d’Amat fins al carrer de la Mina. Està dedicat al sant de la religió catòlica.

Carrer Solsona

Comença al carrer de Caldes de Montbui, acabant a l’avinguda de Graells. El 1925 es realitza el projecte d’urbanització promogut per Rufí Auladell i Pere Sallés, amb disseny de l’arquitecte Josep Mª Miró.

Carrer Tàrrega

Comença al carrer d’Igualada i acaba al carrer de Víctor Català. Carrer de nova creació en la remodelació urbanística de la zona de Llevant del barri de Sant Domènec. El carrer no apareixia en els plànols d’inicis de 1970.

Carrer Vic

Comença a la plaça del Xic i acaba a l’avinguda Graells.

Carrer Víctor Català

Comença a l’avinguda de Graells i acaba al carrer de Caldes de Montbui. Forma part del barri de Sant Domènec, situat a ambdues bandes de l’avinguda de Rius i Taulet, entre la via del ferrocarril a Sabadell i la carretera de Vallvidrera. El carrer suposa una ampliació del primitiu projecte de 1925, com a continuació del carrer Vic. La primera llicència d’obres és de 1999.

Carrer Vilafranca

Comença al carrer de Caldes de Montbui i acaba a l’avinguda de Graells. Als anys noranta s’hi basteixen cases de rengle. En aquest carrer havia existit una fàbrica tèxtil que tanca les portes a finals de la dècada de 1980, essent enderrocada i substituïda per cases de rengle. La primera llicència d’obres és de 1928.

Plaça del Xic

Forma part de les rotondes que es troben a l’eix viari format per l’avinguda de la Clota, carrer de Cerdanya i carretera de Vallvidrera, a les que s’han donat els noms de: Plaça de les Aixades, Plaça dels Arreus, Plaça del Xic, Plaça de la Verema, Plaça de les Portadores, Plaça del Vi i Plaça de l’Anyada. Aquests noms provenen de la tradició agrícola de Sant Cugat i fan referència a oficis i eines relacionats amb la producció del vi. Aprovat al Ple municipal de data 20 d’octubre de 2014.