La capella de Sant Domènec és un petit edifici a cavall dels segles XVII i XVIII. Està situada a la carena divisòria d’aigües entre els rius Llobregat i Besós. L’indret era un dels límits de l’alou monàstic definit pel comte Sunyer al segle X i una important cruïlla de camins: el de Terrassa, ara Camí dels Monjos, el de Rubí i el de Sant Andreu de la Barca.
La capella fou construïda per Domènec Mates, cap el 1700. El seu germà, Baldiri Mates, rector de Santa Creu d’Olorda, hi pagà un retaule barroc l’any 1708 i en el seu testament, de 1730, estableix l’obligació de celebrar-hi missa tots els divendres i les festes patronals de la Mare de Déu dels Dolors, Sant Domènec i Sant Baldiri.
La devoció per Sant Domènec prengué volada aviat perquè se’l considerava protector contra les febres palúdiques, freqüents a causa de les bases d’aigua estancada.
El 1768, ja molt deteriorada, fou restaurada una mica més retirada del camí i amb un porxo frontal.
El 12 d’octubre del 1808, durant la Guerra del Francès, es va iniciar al seu voltant la Batalla de Sant Cugat en la qual, uns destacaments francesos, que retornaven a Barcelona després d’una expedició d’avituallament, van ser derrotats. Des de la Batalla, i fins el segle XX, es va celebrar a la capella un aplec el dia del Pilar.
A principis de la Guerra Civil Espanyola, el 1936, va ser incendiada i les imatges i el retaule foren destruïts. El 1940 va ser restaurada. Abandonada durant anys, va arribar a causar ruïna, fins que, ja de propietat municipal, va ser restaurada el 2007.
Una Creu de Terme senyalava la cruïlla de camins. Actualment, però, està ubicada al recinte del Monestir de Sant Cugat.
Ara, cada primer diumenge de mes (excepte el mes d’agost) es fan portes obertes de 11 a 13 h
Av. de Rius i Taulet, 08173. Sant Cugat del Vallès
El camí del Llobregat i el de Rubí
S’anomena camí del Llobregat a un tram d’una antiga via romana que , travessant el Vallès, es dirigia cap el sud peninsular. El seu traçat és tant lògic, que encara avui l’autopista AP7, arteria del mediterrani, segueix una ruta paral·lela més al nord. Des del monestir de Sant Cugat s’arribava a la capella de Sant Domènec per un camí únic que es dividia en aquest punt.
La derivació cap al Llobregat seguia per Can Revella i Can Cabassa, fins la riera de Rubí. Des d’aquí s’enfilava cap el Canyet de Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i el pont del dimoni de Martorell. Al segle XVI encara se l’anomenava camí d’Espanya a Roma i a mitjans del segle XIX hi circulaven carruatges i els soldats hi podien avançar de tres en tres.
La Batalla de Sant Domènec
El 1808 l’exercit francès va envair el país per ordres de Napoléó. S’iniciava així la Guerra del Francès (1808-1814). Aquells mateix any, les tropes napoleòniques d’ocupació de Barcelona feien sortides pels pobles del voltant a la recerca de vitualles. El més d’octubre li tocà a la vila de Granollers, des d’on tenien intenció de retornar per Sant Cugat. Així, el dia 12 enviaren una avançada de 200 soldats que se situaren a la capella de Sant Domènec per garantir que el camí no oferís perill. Assabentat del moviment el general català Caldeguès, va reunir a Molins de Rei un contingent de 3.150 homes a peu, 300 hússars a cavall i 6 canons. La primera columna conquerí la capella i situà els canons, membre les altres dues i la cavalleria s’amagaven. En saber-ho, el comandant francès presentà batalla, distribuint els seus soldats en tres línies, la d’atac, una reserva situada on avui hi ha el passeig de Sant Magí i una rereguarda, al centre de la vila.
Els catalans resistiren l’escomesa de la infanteria i quan foren envestits per la cavalleria, sortiren per sorpresa els hússars de Mallorca que aconseguiren fer presoner el cap francès i fer fugir els atacants. Però la tercera columna catalana els barrà el pas i, en el desordre, es refugiaren en els boscos de Collserola. El resultat, segons les cròniques, fou de 600 morts francesos enfront dels 8 morts i 36 ferits catalans. Es diu que els enterraren en una fosa a la plana del Pi del Cos, a l’actual avinguda de Cerdanyola.
Els Mates
La primera notícia de la família Mates, el 1446, explica que eren pagesos de remença a la vall de Sant Medir. Al segle XVI, alguns fadristerns, fills o filles sense herència, es traslladen a viure a la vila on hi exerciran un ofici, el Joan Mates de sabater i en Pau Mates de sastre.
La família començà a destacar amb Server Mates (+1661), negociant enriquit. Comprà la casa que porta el seu cognom, al carrer de Sant Domènec i l’antiga propietat dels Llaceres per la qual pagava una moneda d’or cada any al monestir.
Domènec Mates (1651-1707), fill de Server, va ser proveïdor de carn de la ciutat de Barcelona . Amplià la casa del carrer de Sant Domènec construint part de l’hort i convertint-la en el casalot que és avui.
Els Mates foren una de les famílies més importants de la vila. El 1807 posseïen 318 quarteres de terra (una quartera equival a 4000 m2 aproximadament). La manca de descendència masculina, però, feu que es perdés el cognom al segle XIX.
Camí dels Monjos
El Camí dels Monjos és un camí històric d’origen medieval que connecta el monestir de Sant Cugat del Vallès i el monestir de Sant Llorenç del Munt, situat al cim de la Mola. El camí passa pels termes municipals de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Matadepera, al Vallès Occidental.
La llegenda diu que els monjos de Sant Llorenç de Munt, tips de passar gana i fred, demanaren al bisbe de Barcelona de construir un nou monestir en un lloc més “amable”. Els fou concedit amb la condició que, per anar-hi, no havien de creuar cap torrent ni riera. I descendiren de la muntanya fins arribar a la plana d’Octavià, on avui trobem el Monestir de Sant Cugat.
La realitat és que el Monestir de Sant Cugat ja tenia un segle i mig d’història quan es fundà el de Sant Llorenç. La relació entre ambdós és molt estreta. El camí que uneix els dos monestirs i que certament no travessa cap curs d’aigua, és conegut com el Camí dels Monjos. Tenia una amplada de 30 pams hi hi podien circular ramats. Al llarg del camí s’alcen un seguit de masies: Can Bellet, o antic mas Sales; Can Canyameres; can Delaire; can Marcet, can Graells; can Camps, amb les terres a Sant Cugat i la casa a Sant Quirze i can Barata.