El barri deu el seu nom a la presència de la capella de Sant Domènec. Aquest oratori, construït a cavall del segles XVII i XVIII, estava comunicat amb el centre de la vila a través d’un dels dos grans eixos que sortien en època medieval de la plaça Octavià, el camí de Terrassa, també conegut com a camí del Monjos.

Aquest eix s’iniciava al carrer Major i s’allargava per l’antic carrer de Dalt, actualment carrer Sant Domènec. Al final del carrer hi havia ubicada la creu de terme, situada estratègicament a una cruïlla de camins: el de Rubí, el de Terrassa i el de la Vall del Llobregat. Fou als anys quaranta quan es decidí traslladar-la dins del recinte del Monestir, a l’antic hort de l’Abat.

Espais urbans

Els espais urbans tradicionalment prenen diferents formes: des d’ortogonal, com l’Eixample de Barcelona; radiocèntric, quan des d’un centre parteixen diferents carrers en totes direccions; o totalment irregulars, com en el cas dels nuclis antics.

Dins un mateixa ciutat, com en el cas de Sant Cugat, no trobem una única forma i apareixen parts ortogonals, irregulars, compactes o disperses.

Segons l’arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales la morfologia d’una àrea urbana es defineix a partir de tres elements: la urbanització, la parcel·lació i l’edificació. Mirant la urbanització d’un lloc podem veure com s’estructura internament, quines són les seves vies principals i com s’articula amb el tot. L’edificació suposa el darrer element que ens ajuda a copsar la morfologia d’un lloc, ja que ens permet fer-nos una idea del grau de compacitat-dispersió.

Tenint en compte aquests elements, es pot determinar que el barri de Sant Domènec presenta unes característiques diferencials respecte a les zones urbanes que l’envolten, especialment dels barris del Centre o Volpelleres, que el doten d’una identitat espacial pròpia. Es tracta d’una zona dispersa, però enquadrada en un sistema d’illes de forma més o menys regular a partir d’una via estructurant, l’avinguda Rius i Taulet, amb l’anomalia que suposa la traça de la línia de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que aquí passa a cel obert, dividint el barri en dues meitats.

El barri de Sant Domènec es diferencia clarament del nucli antic de Sant Cugat. L’àrea a l’est del passeig de Sant Magí és una zona de carrers estrets, poc ortogonals, curts i amb poca continuïtat amb la resta de trama urbana. En el casc antic bàsicament trobem la tipologia d’habitatge entre mitgeres, de pocs pisos d’alçada, sovint amb un ús comercial als baixos. Això contrasta amb l’ordenació en edificació aïllada unifamiliar o plurifamiliar, pròpia de tot el barri de Sant Domènec. Aquí, la ciutat es difumina, perd la seva forma. Degut a la baixa densitat existeix una gran separació entre els habitatges. Això es comprova amb gran facilitat al plànol qualificació urbanística del sòl. En algun cas tota una illa, o gran part d’ella, ha sigut objecte d’una intervenció unitària en forma de varis blocs residencials. Malgrat això es mantenen algunes, no moltes, construccions unifamiliars aïllades de principis del segle passat.

Primers projectes d’urbanització

Cal recordar que els primers projectes d’urbanització del barri es remunten a l’entorn dels anys 20. El 1923 Pere Estapé presenta un projecte d’eixample que inclou el carrer que porta el seu cognom, el de la Mina i el camí de Volpelleres, amb disseny de l’arquitecte municipal Enric Mora. La primera llicència d’obres en aquesta zona és de l’any 1925. S’inicia amb voluntat de construir-hi cases de rengle, però en la dècada de 1950 i 60 comencen a bastir-se torretes aïllades amb funcions d’estiueig i cap de setmana, que amb els anys es consolidaran com a primeres residències.

Barreres viaries i ferroviàries

El barri destina importants parts de sòl a sistemes, tant viaris com ferroviaris. Les grans infraestructures que, en un cas travessen i en un altre, tanquen el barri són la línia de FGC, i la Ronda Nord i la línia d’ADIF, respectivament. Ambdues actuen com a veritables barreres que dificulten la mobilitat interna.

Sòl industrial i equipaments

Al final de l’avinguda de Rius i Taulet el barri compta amb sòl industrial, ocupat essencialment per naus petites i mitjanes, i l’espai que conforma el Mercantic. El sòl destinat a equipaments comunitaris i dotacions també és present a Sant Domènec, el CAP de Sant Cugat i l’Escola Joan Maragall.